L’hotel
„Croce Bianca“ te la Dolomites à na
lèngia storia che va endò enscin tel desneveisem
secol. Dut l’é scomenzà te l’an
1869 canche l raion de la crepes spavides l’à
soscedà sù l’entress de la Noblesse,
di zitadins e del mond de la scienzes. L’enteress
per la Dolomites se à sladà fora timpruma
te l’Imper di Habsburg, dapò ence fora per
duta l’Europa. Noscia storia l’à scomenzà
belapontin ai 2 de setember del 1869 canche l’ost
Andrea Detone dit ence “l’ost dal bosch”
l’aea ciapà la lizenza de vener spiric, té
e café e marcianzìa da la colonìes
descheche se ge dijea enlouta.
Te l’an 1882 Andrea
Detone,che l’era da Dèlba, l’àea
ciapà i permesc de tor sù te cèsa
ghesc’, turisc’ e se tor cura de ic ge dajan
cost e cartier.Encebenche l’aea chisc turisc’,
i egn dò i era stac senestres per Andrea; d’istà
l metea cura ti turisc’, d’uton via, da de
otober enscin a de mé, l sin jia fora per l lònt
a depenjer. Andrea l’era ruà te la Svizra,
olache l’aea emparà che i miores hotìe
e alberghes i aea inom “Weisses Kreuz” (Crousc
Biencia). Deretorn te la Dolomites l se aea pa ben pissà
de ge dèr chest inom a sia ostarìa. Ti egn
dò dessema sie fi Josef l’à ciapà
te man sia majon e l l’à renovèda
e ressanèda duta, acioché l Crousc Biencia
l vegnisse metù en linea con duta la strutures
più modernes e i comforc da enlouta. Tel 1905 da
la cèsa di ghesc’ e l’ostarìa
del bosch da zacan l’era doventà n Hotel
deldut ressanà con dependance na stala per l cambie
di ciavai e n servije postal.Via pura l saut de calità
real l’é stat fat dò la Pruma Vera,
tel 1929, canche Josef dessema a sie fi Ermano i à
endòdanef renovà dut l’hotel e portà
la cambres a 39. Duta chesta cambres les aea l’èga
te cambra ciauda e freida e fora che per chel che revèrda
l sciaudament les era fornides de duc i comforc che de
chi tempes se aessa podù se spetèr. Enlouta
l’era i fornìe te vigni sala e cambra, dotrei
fémenes da Cianacei tizèa ite ogne dadoman
e les jia ite quacio quacio più acort che les podea
te la cambres di segnores percheche i no se descede…n
piz romantich di bie tempes da zacan te noscia storia
!
La Pruma Vera (Gran Vera) à tocà la Dolomites
tel cher e l’à menà a na gran meseria.
La pèsc timpruma no à pa menà tropes
mioraments te nosc raion, percheche aldò di contrac
de pèsc la pèrt bassa del Tirol la vegnìa
destachèda dal rest del Tirol per fèr pèrt
del Regn Italich. La talianisazion forzèda psicologica
e pràtica, de chi ègn revardèa ence
la valèdes ladines e i ladins, se mai i taliegn
aessa ametù sia ejistenza, l’ era “na
macia neigra da descancelèr da la chèrta
geografica” ( zitat tout da n scrit e da na parlèda
de Mussolini). L’é stat enlouta che l’Hotel
“Weisses Kreuz”(Crousc Biencia) l’à
mudà sie inom e l’é doventà
“Croce Bianca “. Ti egn caranta del secul
passà se tachèa a pissèr de poder
meter a jir na sajon da d’invern te la Dolomites,
percheche chest turism someèa ciapèr pé.
L pìcol paìsc de Cianacei no l’é
restà fora e de chi tempes l’é stat
de gra a Francesco Dezulian del Garber che timpruma spenjea
per na sajon da d’invern e n turism de skiadores.
Chesta idea de n turism deldut nef te cèsa di Detone
l’à enteressà jà dal scomenz
e la familia se à pissà de investir endodanef
te sie betrieb. Del 1939 l’ùltim saut de
calità con l’introdujion del sciaudament
zentralisà.
“I segnores da enlouta l’era dut scienziac,
alpinisc’, òmegn da mont pascioné
dassen per la crepes de la Dolomites, l’era jent
che stajea dassen ben e i era curiousc de se vardèr
fora la Dolomites de lènch e de lèrch-“
ne conta Armin Detone del Gnoch, patron de l’Hotel.
Enlouta vegnia ence turisc’ da la Germania, da l’Ungherìa,
dal Nord-est Europa….chest l’era segur l resultat
de chel gran amor per la crepes spavides che te l’Imper
da semper aea abù soraldut l’Emperadora Elisabeth.
La Seconda Vera l’é stat n’auter desaster
e encebenche te la Dolomites no sibie stat fronc de scombatiment,
l’Hotel Croce Bianca l se aea tramudà te
baraches per i sudé, dant per la Wehrmacht e dapodò
per i americhegn e tinùltima per i taliegn. La
vera aea dessatà béleche dut l’hotel
e perchest l’era stat tout en afit da la “Pro
civitate cristiana”.
Del 1949 zacan l’Hotel l’é endòdanef
jit deretorn te la mans de chi del Gnoch con Ermano Detone,
(père de Armin Detone e giaf de Derik Detone) che
dessema a sia fémena e a sie fies Lorisetta, Iris,
Marika, Armin, e Anneliese i l’à portà
inant con gran fadìes e onor per 50 egn. Erina,
fèmena de Ermano l’era na chega ezelenta,
sie magnères i era scempies e purampò i
saea da bon e da cèsa e chest ge saea bel e soraldut
bon ai segnores. Per dut sie dafèr che la se aea
dat ti egn, Erina à ence ciapà na steila
de merit.
De chi egn l’é stat fondà la SITC
(sociazion per la promozion del turism da d’invern)
e chesta l’à menà a na crescimonia
del turism da d’invern… e l’era egn
bogn.
Del 1970 dò na esperienza de lurier de 4 egn te
n’hotel de gran luss tel Canada, Armin del Gnoch,
fi de Ermano Detone, l’à ciapà te
man l temon de l’hotel e del 1980 l’é
stat fat amò lurieres gregn. Aldidanché
l’hotel à 45 cambres dutes con bagn privat
e comedità de cambra sessaben, 30 de chestes les
à ence na sala; la Juniorsuites. Tel total donca
l Crousc Biencia d’anchecondì la 83 lec.
Da pech l Crousc Biencia l’à ence ciapà
la quarta steila, che la stèsc ence per i sforc
de centenees de egn de lurier e fadìes de la familia
Detone per ge dèr a sie betrieb chela calità
e chel prestige che l se meritea. Andreas, Josef, Ermano,
Armin e Derik, duc chisc inomes pèrla de na tradition
veia de centenees de egn te l’ambient del turism
e del management de hotel.
Co él pa l davegnir? Che dìjeles pa la steiles?
Po, la steiles à pech da dir, alincontro l davegnir
l’é te la mans de Derik, l più jon
om de la familia. Derik Detone ge va dò jà
da egn a la pedies de sie antenac e col didament de sie
père e sia mère canadeisa l somea aer la
voa e la gaissa de ge fèr onor a la ricia tradizion
de familia. Per chesta rejon l’é contratà
de etres mudamenc e de autra jontes per l davegnir del
betrieb, scialdi per se adatèr al trend d’aldidanché
e per stèr al pas col progress.
